Somni de 2018
Pel bosc
Al somni vaig caminant per un camí del bosc. He deixat enredera un lloc, no recordo on, i vull anar a un altre lloc, no recordo quin. Em paro a descansar. Sóc com un tros de fusta, quieta, silenciosa. És com si hagués desaparegut del món. De sobte, sento sorolls en un turonet just a la meva esquena. Deu meu! És un clan de lleons. Hola ha lleons, lleones i cadellets. Em poso dreta i els miro. Ells baixen del turonet i comencé a caminar pel camí on sóc, però no m'ataquen ni res d'això, al contrari, senzillament volen anar d'on jo vinc. Un lleó es queda a la rereguarda per protegir el clan. No em volen fer res. Marxen tots caminant lentoment.Segueixo endavant, él tingut tipo. Anem en direccions contràries.
Avanço una mica i de sobte, al mateix camí, veig que hi ha un tigre enorme i solitari, està menjant un tros de carn i ossos. Jo em quedo parada, observador. El tigre ve cap a mi, lentament. Tinc por. Decideixo retrocedir una mica a veure si em deixa en pau. Però m'adono que he tornat a trobar-me amb el clan dels lleons. El lleó que protegeix el clan es posa en alerta. Merda. Ara estic entre el clan de lleons, a una banda, i el tigre solitari a un altre. No sé què fer. Gorra animal m'ataca, però ni puc tornar ni puc avançar. Si marxo cap al lloc d'on vaig sortir, em trobo amb lleons. Si decideixo tirar endavant, em trobo amb el tigre. Paralitzada, m'estiro al terra. Em quedo muda quieta. Ara ja sé el que hi ha, no em puc relaxar i desaparèixer. Merda, en realitat no he de prendre cap decisió! Només puc tirar endavant, només puc triar el camí del tigre. No hay salida. Em desperto.
.. ..
Imatge. Al pati, la meva ombra siluetejada amb ocell al cap.